Bisbe Josep Carteña Anglès.

El Bisbe de Girona

El bisbe de Girona Josep Cartañà Inglés, 1934

Va néixer a Vilaverd (Conca de Barberà) el 1875. Era canonge de la seu de Tarragona, el cardenal Vidal i Barraquer el va proposar com a bisbe de la seu de Girona i va estar nomenat directament per Pius XI, sense intervenció del govern. Va rebre la consagració episcopal el 22 d'abril de 1934. Cartañà, sintonitzava més amb la línia intransigent del bisbe de Toledo, Isidre Gomà. Quan va esclatar la Guerra Civil, Cartañà tenia 60 anys. Salvat gràcies a la intervenció de Ventura Gassol, es va passar a l'España Nacional, va ajudar la causa franquista i es va pronunciar en contra de Vidal i Barraquer, arran de la publicació de la Carta Colectiva del Episcopado Español, escrita per Gomà. Va propugnar la rendició del president Companys a Franco i va intentar sancionar els sacerdots refugiats a París hostils al Movimiento. El 10 de març del 1939, va tornar a ocupar la diòcesi de Girona. No va aixecar la veu davant la venjança dels vencedors, ni en contra de la sentència de Carles Rahola. Era de caràcter fort i per fer-se obeir pels capellans utilitzava la frase: «Lo dret canònic sóc jo.» Va governar la seu 29 anys.

Josep Clara, "Tres dates clau de la Guerra Civil a Girona", a "Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939)". Conferències a l'Arxiu Municipal de Girona. ISBN: 84-8496-025-0. 2006, Ajuntament de Girona. Tornar al text (2) - L'església de Sant Feliu, també va ser assaltada, cremant-hi algunes coses, però es pogué evitar que es destruís el sepulcre de Sant Narcís, el qual fou traslladat a la biblioteca municipal, a l'actual Rambla de la Llibertat, on fou exposat al públic posteriorment. També a la Catedral es cremaren alguns objectes, entre ells uns incunables de gran valor. No obstant es va poder salvar la major part del tresor artístic que contenia. D'aquest se'n va fer càrrec el Comitè del Patrimoni Artístic de Catalunya. Va ser possible de salvar les esglésies de Sant Pere de Galligants (al costat hi havia el Museu de la Ciutat) i l'església del Carme, que era al costat de la Comissaria d'Ordre Públic. Aquesta, posteriorment, va ser convertida en garatge per als vehicles de la policia. La del Sagrat Cor va ser utilitzada pel Comitè de Registres i Incautacions com a dipòsit dels mobles requisats en els pisos abandonats per gent que havia fugit. L'església del Mercadal també va ser incendiada. Posteriorment s'hagué d'enderrocar el campanar pel perill que caigués tot sol. El convent de les "Clarisses" també va ser incendiat. I, per últim, va ser assaltat el local de "Renovación Española», l'entrada del qual era a l'acabament del pont d'en Gómez pel costat de la plaça de Sant Agustí. Els mobles i els llibres varen ser llençats a l'Onyar per una finestra. ("El 19 de 1936 a Girona", Joan Soler i Gironella. Annals d'Estudis Gironins, 1982). Tornar al text

El Punto +Avui.

Pedras de Girona