Sinopsi de Déu és jove i nou:

Una conversa Thomas Leoncini.

VAL LA PENA LLIR-LO

Papa Francesc

Jorge Mario Bergoglio, papa Francisc, nascut a Buenos Aires el 17 de desembre del 1936, és des del 13 de març del 2013 Bisbe de Roma i 266è papa de l’Església catòlica. El 13 de març del 2015 va decidir emprendre un gir al pontificat en anunciar l’Any Sant de la Misericòrdia. Per a aquella ocasió va publicar el best-seller internacional El nom de Déu és Misericòrdia. Una conversa amb Andrea Tornielli (2016), publicat a més de cent països. El 6 d’octubre del 2016 va anunciar la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», que tindrà lloc al Vaticà del 3 al 28 d’octubre del 2018, en què situarà el tema dels joves al centre de la seva acció pastoral i del seu magisteri.

Aquest llibre és la transcripció d’una conversa (una entrevista) que Thomas Leoncini fa al Papa Francesc i que parla sobretot dels joves i també, com de passada, dels vells que segons el seu punt de vista també són joves. Diu “La joventut no existeix, existeixen els joves” i “la vellesa no existeix, existeixen els vells”. I a partir d’aquesta premisa va desgranant  una sèrie de preguntes que  toquen totes les vessants de la vida dels joves, des de la seva marginació, les seves esperances, la frustració, el suïcidi, la tecnologia, les xarxes socials, el mòbing, les modes, els somnis, la corrupció i les relacions amb els vells. Al meu parer és un llibre dens que potser caldria de vàries lectures per anar tastant els matisos de cada resposta. Qui sap si un altre dia, quan necessiti omplir les reserves, el tornaré a llegir.

Com a testimoni d’un Déu que no és només Pare –i Mare, com ja havia revelat Joan Pau I– sinó Fill, i per tant Germà, el missatge d’alliberament del papa Francesc travessa el present i dibuixa el futur, per a una renovació veritable de la societat. Amb les seves paraules memorables, el pontífex reivindica una  centralitat per a les joves generacions, les assenyala com a protagonistes de la història comuna i les sostreu dels marges en què han estat relegades massa temps: els grans marginats de la nostra època inquieta són en realitat «de la mateixa pasta» que Déu, les seves millors característiques són les d’Ell, i només construint un pont entre vells i joves es podrà donar vida a la revolució de la tendresa que tots necessitem profundament. En el diàleg valent, íntim i directe amb Thomas Leoncini, Francesc s’adreça no només als joves de tot el món, dins i fora de l’Església, sinó també als adults, que tenen un paper educatiu i de guia a la família, a les parròquies i a les diòcesis, a l’escola, en el món del treball, en el de l’associacionisme i a les institucions més diverses. Les seves reflexions tracten amb força, saviesa i passió els grans temes d’avui –des dels més íntims fins als vinculats principalment a l’esfera social i pública–, amb una barreja de records personals, anotacions teològiques i consideracions puntuals i profètiques, sense sostreure’s a cap repte de la contemporaneïtat. Aquestes pàgines tenen el perfum del futur i de l’esperança i, en paraules del pontífex mateix, el sínode sobre els joves del 2018 representa el marc ideal per acollir-les i valorar-les en profunditat.

El Vatica

COLUMNA

Pare Francescs