La Història del Poble de l'Escala que en Llati es diu Escalaque.

Foto treta Web oficial de Turisme de l’Escala-Empúries.

L'Escala acull en el seu terme municipal les ruïnes d'Empúries, porta d'entrada de la cultura i civilitzacions grecoromanes a la península Ibèrica a partir de segle VI a.C. El territori, poblat des de la prehistòria, va rebre l'impacte d'una cultura superior que transformaria de soca-rel els seus fonaments.

Un segle després de la desaparició de la casa comtal d'Empúries -segons Pella i Porgas-, a mitjan el segle xv, i prop de la que va ser la primera capital, un petit barri de pescadors començava a expandir-se gràcies a l'impuls de el comerç marítim.

L'Escala comença a aparèixer en els textos escrits a partir de el segle XVI com un petit port de pesca i cabotatge depenent de la veïna població d'Empúries. La seva utilització com a port, però, és força més remota. El seu nom -del llatí, 'Scala'-, que va ser molt comú en tota l'àrea mediterrània, designa un port o moll, refugi habitual d'embarcacions. La dependència d'Empúries s'anirà invertint durant els segles XVII i XVIII en benefici de l'Escala. En 1680 els veïns del "port de l'Escala de la població d'Empúries" -que ja formaven un barri de 80 habitants- aconsegueixen tenir església pròpia, i en 1766 l'Escala esdevé vila i cap de municipi.

La causa principal és l'extraordinari creixement demogràfic -de 390 habitants el 1718, passa a 1.383 el 1787-, afavorit per una immigració comarcal molt elevada, atreta pels llocs de treball que generen la duana marítima -el Alfolí de la Sal-, la pesca, les drassanes, la salaó d'anxova i sardina, el cultiu de l'arròs i de la vinya, l'exportació de vi i els oficis que es van creant producte de l'activitat industrial. Així ho reflecteix en el seu diari el viatger Zamora en 1789: "Els seus veïns treballen en totes els rams, guanyen bons jornals i no hi ha pobres".

El cens de 1806 estableix 1.600 habitants; el de 1857, 2.574, i el de 1877, només 2.607 habitants, a causa de la mortalitat provocada per les epidèmies produïdes pel cultiu de l'arròs i el còlera. L'economia s'anirà mantenint, fins ben entrat el segle XX, bàsicament dedicada a la pesca i el cultiu de la vinya, amb una població que rondarà, fins al 1960, els 2.500 habitants.

A principis de segle XX, s'inicia una activitat política i cultural notable: és l'època de l'Ateneu d'Art i Cultura, de l'Ateneu Víctor Català, de Centre Joventut, que faran florir el teatre, les cobles de sardanes, els Jocs Florals. .. Però la guerra Civil interromp tot aquest moviment i l'Escala viurà un dels episodis més tràgics de la seva història: el bombardeig de la població per part de l'aviació feixista a les acaballes de la guerra, que va deixar una vintena de morts entre la població civil.

A la dècada dels seixanta l'aparició d'un nou fenomen donarà un gir a l'economia: el turisme. Les petites indústries locals aniran desapareixent i la mà d'obra omplirà les demandes en la construcció, el comerç i una vella indústria rellançada a partir de la denominació de qualitat de la salaó d'anxova. La població anirà en augment fins arribar als 10.000 habitants actuals, exceptuant els mesos d'estiu, en que sobrepassa els 50.000.

https://www.visitlescala.com/es/lescala-y-su-historia

més