La reineta arbòria o granoteta de Sant Antoni

La reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granota del gènere Hyla dins de la família Hylidae. Pot atènyer uns 6 cm de llarg i és un dels anfibis més petits d'Europa.

so

Hyla és un gènere de granotes pertanyent a la família dels hílids[1] que es troba a l'Europa Central i meridional, l'Àsia Oriental, el nord-oest d'Àfrica i Nord-amèrica.[2][3]

La reineta arbòria o granoteta de Sant Antoni (Hyla arborea) és una espècie d'amfibi[1] que es troba a Europa des d'Ucraïna i Bielorússia fins a la península Ibèrica.[2]

Aquesta granoteta fa entre 4 o 5 cm de longitud sense considerar les potes[2], verd brillant amb una marca fosca al costat dels ulls que va des de les potes anteriors fins a les potes posteriors. Depenent del seu entorn són capaces de canviar el seu verd a blau, a groc i a vegades fins i tot les trobem amb punts negres. S'alimenta de petits insectes.[2] Té una gran facilitat a l'hora d'enfilar-se gràcies a unes ventoses col·locades a les puntes dels seus dits.

Reineta arbòria

Reineta arbòriaHyla arborea Hyla arboreaEnregistrament

Estat de conservacióRisc mínimUICN10351 TaxonomiaSuper-regneEukaryotaRegneAnimaliaFílumChordataClasseAmphibiaOrdreAnuraFamíliaHylidaeGènereHylaEspècieHyla arborea Linnaeus, 1758La reineta arbòria o granoteta de Sant Antoni (Hyla arborea) és una espècie d'amfibi que es troba a Europa des d'Ucraïna i Bielorússia fins a la península Ibèrica.

Aquesta granoteta fa entre 4 o 5 cm de longitud sense considerar les potes, verd brillant amb una marca fosca al costat dels ulls que va des de les potes anteriors fins a les potes posteriors. Depenent del seu entorn són capaces de canviar el seu verd a blau, a groc i a vegades fins i tot les trobem amb punts negres. S'alimenta de petits insectes. Té una gran facilitat a l'hora d'enfilar-se gràcies a unes ventoses col·locades a les puntes dels seus dits. El període de reproducció comença a la primavera utilitzant basses on hi abundi la vegetació. Els mascles atrauen a les femelles per la nit inflant el seu sac vocal que arriba a ser més gran que el seu propi cap fent un soroll similar als dels ànecs. La femella posarà al voltant de 1000 ous i el mascle els fecundarà externament. Referències

1. ↑ Brunie, 2000, p. 8-9.

2. ↑ Brunie, 2000, p. 136, Ranita de San Antonio.

Wikipedia