La vacuna de el doctor Ferran i la reacció colèrica de el poder espanyol
- Jaume López de Lerma i Caldas
- 16 oct 2020
- 2 Min. de lectura
La vacuna contra el còlera de Jaume Ferran Biogràfia
Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, Tarragona, 1 de febrer de 1851 - Barcelona 22 de novembre de 1929) va ser un il·lustre metge i bacteriòleg espanyol, que va descobrir una vacuna contra el còlera i altres vacunes contra el tifus i la tuberculosi.
Fill de metge de poble, va realitzar els estudis primaris en el Col·legi Sant Lluís Gonzaga de Tortosa, el Batxillerat a Tarragona i, el 1873, es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona. Va ser premi de l'Acadèmia de Ciències de París (França) en 1907. Va morir a Barcelona el 1929. El 1873 acabava la carrera de Medicina a Barcelona i, el 1879, obtenia la plaça de metge titular de Tortosa.
Allí va començar a interessar-se per la naixent bacteriologia, seguint molt de prop les investigacions de Pasteur, si rudimentari laboratori. En 1884, la Reial Acadèmia de Medicina premiava la seva Memòria sobre el parasitisme bacterià i el municipi barceloní li enviava a Marsella perquè estudiés l'amenaçadora epidèmia de còlera. Convençut de la seva etiologia bacteriana, acabada de descobrir per Koch, prepara cultius atenuats de Bacillus VIRGULA amb els quals aconsegueix la primera vacuna de germen conegut aplicada a l'home.
Jaume Ferran extraient sèrum antidifterico d'un cavall
A l'esclatar l'epidèmia de còlera, el 1885, Ferran és cridat a València, on procedeix a la inoculació massiva de la població d'Alzira i d'altres llocs. Tot i l'èxit obtingut, es deslliga la polèmica; preval el criteri dels que opinen que és perillós el mètode ferraniano, i el Govern prohibeix la vacunació. Comissions científiques acudeixen de tot arreu a examinar el controvertit troballa. Per desgràcia, Ferrán és més genial que convincent; i acaben per emetre dictàmens desfavorables el propi Ramón i Cajal i la comissió francesa presidida per Brouardel. No per això faltarien partidaris convençuts a Espanya, França i Alemanya; figures de la talla de Calmette i Ehrlich rendirien tribut d'admiració a l'procediment immunitari de Ferran, que havia obert el camí d'altres vacunes bacterianes. La seva memòria, publicada a València el 1886, seria abocada a el francès el 1893, amb el títol: L'inoculation préventive contre li cholera morbo asiatique.
Los doctores Ferrán y Masip inmunizando contra la rabia una mujer
Más tarde, al frente del Instituto Municipal de Higiene de Barcelona, desarrolló Ferrán una eficaz labor sanitaria. Realizó interesantes investigaciones sobre la inmunología del tifus abdominal y la difteria y propuso un método supraintensivo para la vacunación antirrábica.
Originales fueron sus observaciones sobre las variaciones morfológicas de algunas bacterias, base para su descubrimiento de la vacuna anti-Alfa que trataba de aprovechar para la inmunidad específica, una de las fases evolutivas del bacilo de Koch (Nueva bacteriología de la tuberculosis, 1920).
«Más precursor que realizador, estudioso de demasiados temas con escasos medios» (Marañón), el Dr. Ferrán vio madurar en otras manos muchas de sus intuiciones. Honrado ya por todos en sus últimos años -que dedicó a tareas humanísticas- murió en Barcelona en 1929.
Comments