Michael Jackson, el rei del pop Americà.
- Jaume López de Lerma i Caldas
- 18 sept 2020
- 7 Min. de lectura
El cantant ha lograt el disc més venut de la història, i Trinfar a tots el acenaris del món.
Michael Jackson, el rei del Pop, va néixer un 29 d'agost de 1958. En poc temps es compliria 50 anys, fins que un paro cardíac va acabar amb la seva vida.
La seva carrera com a solista es va encaminar quan el seu talent i la seva música van quedar a les òrdenes de Quincy Jones, el director, compositor i productor musical que van descobrir en Michael Jackson a un geni que va molt més allà de la capacitat artística d’un cantant i compositor.
Jackson posa un cos elàstic únic per fer increïbles piruetes bailant i un show musical com mai abans s’havia vist. Amb ell es popularitza el vídeo clip com una nova manera d’art musical i televisiu.
En 1982 se produce el fenómeno más importante en la vida del cantante y deja un hito aun no superado en la historia de la música: Con Thriller, el artista es consagra com a figura mundial i es converteix en el disc més venut de tots els temps, fet que encara no ha estat superat.
Desde ese momento, la figura del joven negro que deslumbraba con su arte, su música y su danza, comienza a dar un giro, ya que se inician los escándalos que rodearían su vida.
Su vida privada comienza a convertirse en un misterio, los medios de comunicación de aquellos tiempos destacan las excentricidades del genio del pop, que inicia un proceso de cambio físico, con varias cirugías plásticas para modificar su rostro. Nariz, mentón, ojos... todo empieza a cambiar y paulatinamente, el color de su piel empieza a aclararse, volviéndose.
El 1975, traslladat amb Motown i fitxer per Epic Records, The Jackson Five va passar a anomenar-se The Jacksons. Aunque hasta 1985, y tanto en sus giras y conciertos como en las grabaciones en estudio, el grup podia contar amb la presència i aportacions del seu líder, Michael Jackson va ser progressivament concentrant-se en la seva carrera en solitari, especialment després de la fama que el reportà la seva intervenció en la pel·lícula musical de Sidney Lumet El Mago (1978), un remake de El Mago de Oz en el que, interpretant el paper d’Espantapájaros, cantó a dúo amb Diana Ross.
Aunque el filme no va ser un gran èxit de taquilla, el seu director musical, Quincy Jones, va quedar fascinat pel talent de aquell jove de vint anys i es va convertir al principal artífice de la meteòrica carrera que va impulsar a Michael Jackson fins a cotes de popularitat mai vistes. La importància del respecte de
Quincy Jones es posa en evidència amb els resultats de l’àlbum Off the Wall (1979), que es daria al nou ídolo del pop la res despreciable quantitat de cinc singles d’èxit consecutius, amb temes com Rock with You o Don ' No deixeu de tenir-ne prou. El àlbum en sí no va arribar a un número un, però va superar els vuit milions de còpies venudes abans que aquella base d’aquest any.
A partir de llavors va començar a conèixer algunes de les manies i extravagàncies de les que Michael Jackson va fer gala al llarg de tota la seva carrera, com les seves idees personals religioses o la desmedida atenció que va prestar a la seva salut i a la seva apariència física; foren, sense embargament, els anys en què millor concentraren el seu talent i energies en la creació artística. L’èxit de Off the Wall va propiciar una nova col·laboració de Jackson amb Quincy Jones, amb el seu resultat, després d’un llarg i intens treball, va ser Thriller, que no va sortir al mercat fins al 1982.
El 1975, traslladat amb Motown i fitxer per Epic Records, The Jackson Five va passar a anomenar-se The Jacksons. Aunque hasta 1985, y tanto en sus giras y conciertos como en las grabaciones en estudio, el grup podia contar amb la presència i aportacions del seu líder, Michael Jackson va ser progressivament concentrant-se en la seva carrera en solitari, especialment després de la fama que el reportà la seva intervenció en la pel·lícula musical de Sidney Lumet El Mago (1978), un remake de El Mago de Oz en el que, interpretant el paper d’Espantapájaros, cantó a dúo amb Diana Ross.
Aunque el filme no va ser un gran èxit de taquilla, el seu director musical, Quincy Jones, va quedar fascinat pel talent de aquell jove de vint anys i es va convertir al principal artífice de la meteòrica carrera que va impulsar a Michael Jackson fins a cotes de popularitat mai vistes. La importància del respecte de Quincy Jones es posa en evidència amb els resultats de l’àlbum Off the Wall (1979), que es daria al nou ídolo del pop la res despreciable quantitat de cinc singles d’èxit consecutius, amb temes com Rock with You o Don ' No deixeu de tenir-ne prou. El àlbum en sí no va arribar a un número un, però va superar els vuit milions de còpies venudes abans que aquella base d’aquest any.
A partir de llavors va començar a conèixer algunes de les manies i extravagàncies de les que Michael Jackson va fer gala al llarg de tota la seva carrera, com les seves idees personals religioses o la desmedida atenció que va prestar a la seva salut i a la seva apariència física; foren, sense embargament, els anys en què millor concentraren el seu talent i energies en la creació artística. L’èxit de Off the Wall va propiciar una nova col·laboració de Jackson amb Quincy Jones, amb el seu resultat, després d’un llarg i intens treball, va ser Thriller, que no va sortir al mercat fins al 1982.
Thriller va registrar un èxit abrumador, passant en poc temps a ser la discoteca d’un sol artista més venut de la història de la música. Siete de sus nueve canciones se auparon como sencillos en las listas tanto americanas como británicas, y dos de sus temas, Billie Jean y Beat It, acompanyats d’atractius vídeos, van arribar a ocupar-se successivament el primer lloc del ranking de ventas als Estats Units. En Inglaterra lograría encara més fama amb dos temes cantats amb l'ex membre de The Beatles Paul McCartney, The Girl Is Mine (inclòs en Thriller) i Say Say Say, que formava part de l'àlbum de McCartney Pipes of Peace (1983).
Michael Jackson va demostrar el seu instint comercial a la creació d’un vídeo per potenciar la cançó que va donar títol a l’àlbum i que encara no havia aparegut en forma de single. Per a la seva direcció contractada a John Landis, i el producte, en gran part, pagant-lo del seu bolsillo, ja que la discogràfica no creï que la inversió sigui necessària; els responsables de la companyia opinaven, molt equivocadament, que la discoteca estava ja en el seu límit de ventes. L’aparició del vídeo de Thriller, amb els seus nous efectes especials i la seva elaborada coreografia, sacudió les estructures habituals del mercat de la música. El àlbum es va disparar fins als quarts milions de copies, doblant gairebé les vents anteriors al vídeo. El propi vídeo en format domèstic va assolir també ventas millonàries, deixant de ser un mero instrument de promoció de l’àlbum per convertir-se en un negoci en sí mateix.
Tras rebre primers premis Grammy per Thriller, encara va acompanyar Michael Jackson als seus germans en els darrers àlbums de la banda, Victory (1984), així com a la gira final de The Jacksons en 1985, patrocinada per una important companyia de refrescos . Junto a una impresionante nómina de consagrados artistas estadounidenses (Bruce Springsteen, Stevie Wonder, Ray Charles, Bob Dylan, Tina Turner, entre altres), aquest mateix any va participar en la captació del single We Are the World (tema compost pel seu propi Jackson i Lionel Richie), quins beneficis es destinaran a combatre l’hambre i les malalties a l’Àfrica. No fue éste el primer ni l’últim dels projectes altruistes en què va col·laborar el cantant; pero sus conocidas excentricidades, a menudo deformadas, y sobre todo las sospechas de pedofilia, por las que nunca llegó a ser condenado, pesarían luego como una losa sobre su imagen, haciendo olvidar que ninguna estrella musical entregó a organizaciones humanitarias tantas donaciones y recaudaciones de concerts i discos com Michael Jackson.
Després de sis anys de silenci (si s'exceptua l'àlbum de remescles Blood on the Dance Floor: HIStory in the Mix, 1997), el segell discogràfic Sony Music va anunciar el llançament mundial de Invincible (2001), el nou treball de el rei de l'pop . Malgrat que l'enfrontament i posterior ruptura de l'cantant amb Sony Music va limitar la seva promoció, les còpies venudes van seguir contant-en milions.
Però dos anys després, Michael Jackson va tornar a protagonitzar un escandalós episodi mediàtic: la policia de Santa Bàrbara va emetre una ordre de recerca i captura contra ell per un presumpte delicte d'abusos sexuals a menors; Michael Jackson es va lliurar a les autoritats el 20 de novembre de 2003, i, tot i la gravetat de la denúncia, va quedar en llibertat provisional després de pagar una fiança de tres milions de dòlars. El seu calvari no va acabar aquí, ja que a la primavera de 2004 va tornar a ser acusat formalment d'abús de menors, pel que va haver de tornar de nou als tribunals. Al juny de 2005, després d'un judici que es va perllongar per espai de cinc mesos, la sentència va absoldre el cantant de tots els càrrecs.
Una imatge malmesa, penúries econòmiques i problemes de salut van marcar els seus últims anys. Les dificultats amb la justícia van provocar la clausura de la seva residència, el famós ranxo Neverland; Per eludir la pressió mediàtica, es va traslladar a Bahrain, convidat pel príncep d'aquest petit país de l'Golf Pèrsic. Jackson va tractar de solucionar els seus problemes econòmics llançant recopilatoris com King of Pop (2008) i Thriller 25 (2008), una reedició de Thriller amb alguns temes nous, mentre preparava el seu retorn als escenaris en un últim intent de rellançar la seva carrera. Finalment,
al març de 2009 va anunciar una gira de concerts anomenada This Is It, que
havia d'iniciar-se a Londres al juliol de el mateix any. La seva inesperada mort d'un atac al cor, poques setmanes abans de l'inici de la gira, va causar gran commoció a tot el món.
Comments