Millorar l'estil de vida de les persones amb sobrepès ajudaria també al seu entorn.
- Jaume López de Lerma i Caldas
- 11 jul 2020
- 3 Min. de lectura
SALUT
El tractament de l'excés de pes constitueix un repte tant per a les autoritats sanitàries com per als professionals de la salut. Un nou estudi mostra que si els beneficis d'aquestes teràpies poden estendre a les persones més properes a l'pacient, això suposaria una optimització dels costos i de l'esforç de l'equip sanitari assistencial.

L'obesitat és una malaltia crònica multifactorial que constitueix un enorme problema social, econòmic i de salut. El disseny d'estratègies per perdre pes és clau tant per controlar la pandèmia relacionada com les malalties associades, atès que aquestes disminueixen la qualitat i l'esperança de vida de les persones.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els adults amb sobrepès o obesitat amb alguna comorbiditat perdin un 10% del seu pes inicial a través d'una intervenció sobre l'estil de vida com a principal eina.
Atès que els recursos de temps que es necessiten per a una intervenció dietètica efectiva són molt importants, l'expansió d'aquests beneficis a l'entorn de l'pacient podria optimitzar els costos i esforç de l'equip sanitari assistencial. Aquesta expansió, coneguda com a 'efecte halo' s'ha demostrat en els familiars de persones afectades amb obesitat mòrbida intervinguts amb cirurgia bariàtrica.
No obstant això, en l'actualitat es desconeix si tractaments per a l'obesitat menys agressius, com intervencions dietètiques o d'estils de vida, poden produir també aquest efecte expansiu sobre la resta de la família.
Així, un nou estudi en el qual han participat tres centres de recerca de Catalunya: CIBEROBN, IISPV i IDIAPJGol, pretén avaluar l'associació entre l'adherència a la intervenció nutricional sobre l'estil de vida (adherència a la dieta mediterrània i l'activitat física) dels participants de l'estudi PREDIMED-Plus, i de les persones que conviuen amb ells, i identificar el suport social i la funció familiar.
Es van estudiar 541 cohabitants i es va demostrar per primera vegada que la major adherència a la dieta mediterrània i el major nivell d'activitat física dels participants es van associar de forma directa amb el comportament dels membres amb qui conviuen. D'altra banda, la major adherència a la intervenció es va associar a una millor funció familiar i a un major suport social de les persones amb qui conviuen.
La major adherència a la dieta mediterrània i el major nivell d'activitat física dels participants s'associa amb el comportament dels membres amb qui conviuen.
Es van estudiar 541 cohabitants i es va demostrar per primera vegada que la major adherència a la dieta mediterrània i el major nivell d'activitat física dels participants es van associar de forma directa amb el comportament dels membres amb qui conviuen. D'altra banda, la major adherència a la intervenció es va associar a una millor funció familiar i a un major suport social de les persones amb qui conviuen.
La parella, clau per a la pèrdua de pes
Els experts han observat que quan les parelles dels pacients sotmesos a una dieta per perdre pes estan involucrades, l'efecte de l'aquesta i la pèrdua de quilos són més notables.
Quan les parelles dels pacients sotmesos a una dieta per perdre pes estan involucrades, l'efecte és més notable
Per tant, l'entorn familiar també podria condicionar el compliment de la intervenció, ja que els patrons alimentaris familiars solen ser similars.
Per contra, si el pacient està immers en un entorn altament desfavorable, condicionarà una major dificultat per aconseguir canvis alimentaris i d'estil de vida. Per als autors, aquesta situació podria no només anul·lar el benefici expansiu, sinó dificultar la pèrdua de pes de l'individu tractat.
Comments