Tomas Martínez Gómez Berlanga.

EL DESCOBRIDOR DE LES ILLES GALÁPAGOS.

Fray_Tomas_de_Berlanga.

Tomas Martínez Gómez va néixer a Berlanga de Duero (província de Soria, Espanya), en 1489 o 1490. Va estudiar a Salamanca, al Convent de Sant Esteve i allà va prendre els hàbits de l'Ordre de Sant Diumenge en 1508 i adoptar, si investidura, el sobrenom del seu lloc de naixement, Berlanga.

Partió para la isla Española (hoy República Dominicana), con la segunda expedición de dominicos al Nuevo Mundo en 1511. Comprometido en la defensa de los indígenas, Fray Tomás fue uno de los protagonistas del célebre Sermón de fray Antonio Montesino, compañero suyo, y las consecuencias que traería consigo, como fueron las Leyes de Burgos de 1512 en defensa de los indios. Fue el Prior del Convento de los Dominicos en esta isla, y más tarde alcanzó el cargo de Provincial, el primero en América, de la Orden de Santo Domingo.

LAS ISLAS GALÁPAGOS.

Coneguts, per part de el Consell d'Índies i de el Rei Carlos I d'Espanya (V d'Alemanya) els seus dots, no solament com religiós, enèrgic defensor dels indis i organitzador dins de l'àmbit de la colonització, sinó a més per les seves gestions com a competent interlocutor , entre els ordes religiosos que en aquells temps s'anaven assentant al Nou Món, va ser proposat pel Rei a el Papa Clement VII, perquè li nomenés bisbe de Terra Ferma o Castella de l'Or, com així ho va fer en 1533, la seu episcopal estava assentada a Panamà. La seva consagració com a Bisbe de Castella de l'Or i Jurament de fidelitat al seu càrrec, va tenir lloc el 17 de maig de 1534 en la església de el Monestir de Sant Pere Màrtir de Toledo. Fra Tomàs va arribar com a tercer Bisbe d'aquella Seu, ocupant el seu Silla apostòlica en 1534.

Estant a la seva Seu panamenya es va interessar per estudiar i millorar les comunicacions en l'Istmo centreamericà, concretament a la ruta que, a través del riu Chagres, comunicava tots dos mars, el Pacífic o Mar de al Sud, amb l'Atlàntic o Mar de el Nord. Això el va portar a proposar a el Rei d'Espanya, en la seva carta de el 22 de febrer de 1535 una travessia, utilitzant aquest riu, al que va veure la clau de progrés, per la comunicació i transport de mercaderies, que suposava abaratir els costos de les mateixes, en particular de l'especieria i també perquè representava, pel fet de poder unir els dos mars, una forma de "engrandiment i ennobliment de l'imperi espanyol". És a dir que el seu pronòstic, no va deixar de ser tota una revelació del que, segles més tard, ha suposat l'obra de canalització de l'Chagres, i el consegüent Canal de Panamà.

fray-tomas-de-berlanga.

Va ser un home conciliador i amb grans aptituds com a diplomàtic, que es pot veure a través de les cèdules i cartes reals que va rebre, encomanant tasques que el monarca espanyol sabia que portaria a terme amb rigor i meticulositat. D'això dóna testimoni particularment la missió duta a terme al Perú, al entrevistar-se amb els conqueridors Francisco Pizarro i Diego d'Almagro, demanar els comptes i veure l'estat de la Hisenda Reial relatiu a l'repartiment de l'or que va pertànyer a l'imperi de l'desaparegut emperador inca Atahualpa .

També se li va manar que mesurés, i així demarcar millor els territoris respectius entre els avançats i conqueridors Francisco Pizarro i Diego d'Almagro, en les seves disputes per la preuada ciutat de l'Cusco.

En el viatge de Panamà cap a Lima per mar, va entrar en una zona de calmes al Pacífic, i el navili en què viatjava va ser arrossegat pels corrents, arribant a unes illes que es van denominar posteriorment Galápagos, a causa de les detallades indicacions que el Bisbe de Panamà va plasmar en la seva carta a l'Rei, de data 26 d'abril de 1535. va ser fra Tomàs de Berlanga ja que el descobridor d'aquest arxipèlag. Sorprèn, per tant, els coneixements marins i cosmogràfics que va demostrar a dirigir la nau, de tornada al seu destí original, com era la badia de Caráquez (avui pertanyent a Equador).

Va donar en aquell viatge les coordenades precises de la posició geogràfica (latitud) de les Galápagos, i múltiples detalls de la seva aventura.

Per la seva marcat interès per l'agricultura, va portar fra Tomàs d'Espanya a Santo Domingo, una varietat de plàtan, banana o bananito (el que els mexicans diuen, curiosament, "dominic") procedent de les illes Canàries.

Va destacar com a projectista d'obres públiques, per exemple, en haver aconsellat a governador Pizarro, el correcte emplaçament de la futura catedral de Lima, i en carta de Rei de data 7 de desembre de 1537, se li requereix perquè col·labori amb els seus coneixements en la construcció d'un dic per al port de Panamà. A Panamà, va triar un nou lloc per a la catedral i va tirar els fonaments de la qual encara queden les seves restes en les ruïnes arqueològiques del que va ser el primer assentament de la ciutat, avui denominada Panamà "la Vella".

És d'assenyalar l'amor a la seva terra ia la seva vila natal (Berlanga de Duero), recordant-la durant tota la seva vida i on va voler erigir el seu somiat convent de Sant Domènec, invertint en això gran part dels estalvis de la seva vida.

Afavorint en el seu testament a la seva família i recordant-se de tots els seus parents.

Trencada la seva salut, va poder tornar a 1544 definitivament a Espanya, renunciant al seu càrrec. Fra Tomàs va establir, llavors, els processos legals del seu testament i capellanies, adquirint per a si la capella de l'Crucifix (avui anomenada dels Cristos o de Panamà), a la Col·legiata de Berlanga de Duero, en la qual està enterrat. Va instituir, també, una promesa i capitulació per a la fundació d'un convent a Berlanga de Duero, sota l'advocació de Sant Diumenge de Guzmán, i encara que es va començar a construir en vida de fra Tomàs, les obres acabarien traslladant-, després de la seva mort, a la vila de Medina de Rioseco (Valladolid). Avui encara es poden veure, a Berlanga, les restes d'alguns murs inacabats.

el-cocodril.

Va destacar com a projectista d'obres públiques, per exemple, en haver aconsellat a governador Pizarro, el correcte emplaçament de la futura catedral de Lima, i en carta de Rei de data 7 de desembre de 1537, se li requereix perquè col·labori amb els seus coneixements en la construcció d'un dic per al port de Panamà. A Panamà, va triar un nou lloc per a la catedral i va tirar els fonaments de la qual encara queden les seves restes en les ruïnes arqueològiques del que va ser el primer assentament de la ciutat, avui denominada Panamà "la Vella".

És d'assenyalar l'amor a la seva terra ia la seva vila natal (Berlanga de Duero), recordant-la durant tota la seva vida i on va voler erigir el seu somiat convent de Sant Domènec, invertint en això gran part dels estalvis de la seva vida.

Afavorint en el seu testament a la seva família i recordant-se de tots els seus parents.

Trencada la seva salut, va poder tornar a 1544 definitivament a Espanya, renunciant al seu càrrec. Fra Tomàs va establir, llavors, els processos legals del seu testament i capellanies, adquirint per a si la capella de l'Crucifix (avui anomenada dels Cristos o de Panamà), a la Col·legiata de Berlanga de Duero, en la qual està enterrat. Va instituir, també, una promesa i capitulació per a la fundació d'un convent a Berlanga de Duero, sota l'advocació de Sant Diumenge de Guzmán, i encara que es va començar a construir en vida de fra Tomàs, les obres acabarien traslladant-, després de la seva mort, a la vila de Medina de Rioseco (Valladolid). Avui encara es poden veure, a Berlanga, les restes d'alguns murs inacabats.

És patent la senzillesa de la seva sepultura, que demostra la manca d'ostentació que el va acompanyar durant tota la seva vida, i per la recomanació que va deixar escrita en el seu testament: "i no vull que per la meva cap porti dol".

Va morir el 7 de juliol de 1551 a les 11 o 12 de la nit, segons va certificar de la seva mort el dia 8 de juliol el llicenciat Roxas, corregidor de Berlanga.

Estrella Figueras Vallés

Fra Tomás de Berlanga. Una vida dedicada a la Fe i de la Ciència.

PDF la Web