El castell de Requesens Patrimoni natural i cultural de la Jonquera.

Vista del castell de Requesens | Falgués Fotografia

En un paratge boscós hi sobresurt al mig de la vall el castell de Requesens. La vall i muntanya que ha donat nom al castell ha estat frontera i lloc de pas des de l’època romana. Per la carena de l’Albera ja hi transcorria el límit entre les províncies romanes de la Gàl·lia i Hispània. Durant l’època visigòtica la zona quedà oblidada, però reprèn importància amb els comtats d’Empúries i Rosselló al segle XII.

Aquestes circumstàncies expliquen la presència, ja des d’antic, d’una fortificació que apareix documentada l’any 1050. A l’interior del castell hi trobem la capella d’inspiració romànica, dedicada a Sant Romà. La portalada pertany a l’església vella de Santa Maria de Requesens.

CASTELL D’ORIGEN FEUDAL:

El castell original el va fer construir Gausfred II de Roselló en terres del compte Ponç I d’Empúries, fet que ja va provocar innombrables conflictes entre tots dos fins que l’any 1148 Ponç I hi envia els seus soldats i el derrota a la guerra coneguda com “de Requesens”, passant a ser governat pels de Rocabertí. El 1182 entra com a intermediari dels dos contendents Arnau de Requesens. Després passaria als Botonac i a través del matrimoni als Castellnou. Aquests el van vendre al compte Ramón Berenguer I d’Empúries i per matrimoni també als Rocabertí, els quals adquireixen la senyoria el 1418.

Sobre els murs medieval, entre 1890 i 1899, s’hi va reconstruir el nou castell d’estil neomedieval i d’aspecte molt espectacular i fantasiós per Tomàs i Adelaida de Rocabertí. Les obres foren dirigides pel mestre de cases Alexandre Comalat, que reconstruí les encara vistents restes de l’edifici medieval amb el mateix traçat i la mateixa pedra de granit de la muntanya. Avui és molt difícil distingir la part original de la reconstruïda. De l’edifici medieval sembla que persisteixen poc més que uns panys de baluards, la torre quadrada del nord i una part de la porta del recinte superior, datables dels segles XII-XIV.

La iniciativa de Tomàs de Rocabertí tingué un gran ressò a tot Catalunya, però els comtes no van poder gaudir de la seva nova residència. Tomàs morí el gener de 1898 i Joana-Adelaida va morir en circumstàncies poc clares just després de la festa d’inauguració del dia de Sant Joan de 1899. El castell va ser heretat pels seus nebots carnals. L’any 1923 compren Requesens els germans Pere i Joan Rosselló, industrials mallorquins que explotaren intensivament el bosc de la zona i poc després vengueren a Joaquín de Arteaga, duc de l’Infantado i empresari. El 1936, a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, va ser brutalment saquejat per activistes de la CNT-FAI i després de la guerra, el 1942, el duc va vendre tota la propietat i el castell a la companyia Borés S.A., que finalment el va acabar venent el 1955 a Miquel Esteba i Caireta i Josep Pijoan, encara avui propi

L’EDIFICI I L’ENTORN:

Enmig d’un escenari natural de gran bellesa, la fortalesa reconstruïda té un aspecte impactant. L’edifici actual té tres

recintes fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets... Al recinte inferior destaca l’àmplia capella, dedicada a la M. de D. de la Providència en la qual es reaprofitaren elements romànics d’altres edificis de la zona (-els arcs de la portalada de Santa Maria de Requesens i de procedència francesa (el timpà i els relleus de sobre la porta-), les cavallerisses i diferents reixes de forja que imiten motius de reixes medievals de la catedral de Barcelona.

També hi ha alguns edificis de servei, com ara unes cuines i el que durant l’última postguerra serví d’hospital militar. El segon recinte, més limitat, té porta fortificada. El recinte noble o superior inclou diferents estances, la gran sala amb xemeneia de pedra, uns finestrals amb uns porticons i una torre talaia rodona que és el punt més elevat del monument. Abans de comprar el castell de Púbol, Salvador Dalí intentà infructuosament d’adquirir-lo. El castell no ha tornat a estar habitat i ha sofert tot tipus de bretolades.

PORTAL DE SANTA MARIA DE REQUESENS:

Portal de tres arcs en degradació i timpà, originari de l’antiga església romànica de Santa Maria de Requesens (S. X / XI), que es troba formant part d’un mas abandonat i en ruïnes. Durant la restauració del Castell de Requesens per part del mestre de cases Alexandre Comalat a finals del segle XIX, aquest fou traslladat a l’emplaçament actual, quedant integrat a la façana de la nova església. Aquest portal forma part del catàleg municipal de la Jonquera, que regula el POUM de 2004, i té la catalogació d’element d’interès.

EL CASTELL EN L’ACTUALITAT:

El castell de Requesens constitueix un dels millors exemples d’arquitectura neomedieval que es conserven a Catalunya. Malauradament, ni els recursos dels seus actuals propietaris ni l’interès de les institucions no estan a l’alçada de la seva importància, tot i que l’any 2000 l’Ajuntament de la Jonquera va aprovar una moció on es reclamava l’atenció per la necessitat de realitzar reparacions de manteniment i consolidació del Castell. El castell i el seu entorn han estat font d’inspiració en diferents camps, des de la literatura fins al comerç, passant per la fotografia (el castell forma part de diverses fotografies premiades), la música (Francesc Basil guanyà el premi Barcino amb la sardana El castell de Requesens l’any 1956) i el cinema (s’hi rodà part de la pel·lícula “El caballero del dragón” de Fernando Colomo, l’any 1985) i a nivell comercial porten el nom de Castell de Requesens un oli i un cava.

L’any 2002 la marca de llet El Castillo també feia servir el castell per filmar-hi un anunci.

També hi ha diverses llegendes al voltant del castell i, és que com no podia ser d’altra manera en una construcció tan antiga, les històries que s’han viscut als seu entorn han derivat en diverses llegendes increïbles. Actualment el castell de Requesens està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de 1949 i 1988 i, com tots els castells de Catalunya, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de 1993.

A L’ENTORN DEL CASTELL La Cantina Petita fonda que ofereix servei de restaurant per encàrrecs, situada al veïnat, amb vista directa sobre el castell. Oberta cada dia, però és aconsellable encarregar taula. Tel. 972 19 30 81 Font Rovellada de Dalt Font d’aigua ferruginosa, amb un edifici amb torre adossat, anomenat el Pentinador i també els Banys del Comte, de l’època de la reconstrucció del castell. Segons la llegenda, la senyora del castell venia fins a aquesta font a posar-se grumolls de ferro als cabells per esdevenir pèl-roja. Situada al nord del veïnat. Forn de rajols Antiga rajoleria, entre el pantà i el veïnat. Forn de calç A la caseta adjunta a l’antic forn, situat al nord del castell, el Centre Excursionista Empordanès hi ha condicionat un refugi (1998); hi ha un altre refugi al coll de la Tanyareda, al SE de puig Neulós, sobre la carena de l’Albera. Pous de glaç Dos interessants pous de neu del segle XVIII, el de Requesens i el de Puig Neulós. Aquest últim, més ben conservat (fou reconstruït el 1992), està situat prop del puig Neulós. El de Requesens és prop del pantà, al nord del Forn de calç. Pantà de Requesens Petita resclosa feta construir pel duc de l’Infantado per abastir de corrent elèctric el veïnat i el castell, a mig camí dels quals es troba, i fer anar una serradora de l’explotació forestal, recentment restaurada pel Paratge Natural de l’Albera. El febrer de 2015 s’anunviava una restauració imminent.. Santa Maria de Requesens (l’Església vella) Església romànica (s. XI) originalment d’una sola nau, després ampliada a dues, amb els seus dos absis semicirculars, transformada en mas (el Mas de l’Església, al vessant sud del castell) al s. XVIII. La portalada (s. XII) es va desmuntar i es va reinstal·lar a la porta de la capella del castell durant la reconstrucció d’aquest a finals del s. XIX. Era la seu de l’antiga parròquia de Requesens. Font del Ferro Font d’aigua ferruginosa, al principi de la pista que puja al castell. També anomenada font Rovellada de Baix. Masies Una desena de masies (Mas del Corral Nou, Mas de l’Església, Mas dels Buenys o Buencs [Bouencs], Mas Picardia, Mas de Puigcal, Masos de Mirapols, Mas d’En Panís, etc.), deshabitades des dels anys 1960. Algunes d’elles serveixen de refugi per a la cabana de vacum. Monuments megalítics Conjunt de dòlmens descoberts i descrits recentment (Banya de Saus, Mas dels Buenys, Mesclants, Coll de Medàs II). INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació pràctica El Castell de Requesens és situat al bell mig del paratge de l’Albera, que va viure els seus moments de màxima esplendor al s.XIX. L’edifici actual es tracta d’una reconstrucció neomedieval de l’antic castell del s. XIII. Els espectaculars elements defensius, aliens a la tradició regional, donen un aspecte fantasiós i de llegenda a l’edifici. Altitud 500 m. sobre el nivell del mar (poble i castell). Població El 2005 no tenia cap habitant censat. Cap a 1915 hi havia 86 habitants. Horaris El castell obre els caps de setmana (dissabte i diumenge) i festius de 11 a 17 i a mitjans de juliol i agost tota la setmana en el mateix horari. L’entrada és de 2 euros Si es vol més informació, el telèfon de contacte és el +34 646179509 Preus entrada Individual: 4 Euros Com arribar-hi fàcil i còmodament: A partir del poble de Cantallops per una pista de muntanya d’uns 6 km. Hi ha una altra pista des de Sant Climent Sescebes, més llarga i en pitjor estat. El darrer tram, a partir de la “fàbrica de pipes o serradora”, és converteix en una pista costeruda no sempre apta per a tots els vehicles i que puja fins al turó on hi ha el castell.