La detective a Bord del Perseverance Rover de la NASA.
- Jaume López de Lerma i Caldas
- 17 jun 2020
- 5 Min. de lectura
Mart està molt lluny del carrer Baker 221B, però un dels detectius més coneguts de la ficció estarà representat al Planeta Vermell després que el rover Perseverance de la NASA enderrés el 18 de febrer de 2021. SHERLOC, un instrument al final del braç robotitzat del rover. , buscarà pistes de gra de sorra a les roques marcianes mentre treballa en conjunt amb WATSON, una càmera que farà fotos de primer pla de textures rupestres. Junts estudiaran les superfícies de roques, localitzant la presència de certs minerals i molècules orgàniques, que són els blocs de la vida basats en el carboni a la Terra.
SHERLOC es va construir al Laboratori de Propulsió a Jet de la NASA, al sud de Califòrnia, que dirigeix la missió de Perseverança; WATSON es va construir a Malin Space Science Systems a San Diego. Per a les roques més prometedores, l’equip de Perseverance ordenarà al rover que prengui mostres de nucli de mitja polzada d’amplada, les emmagatzemi i les seglli en tubs metàl·lics i les dipositi a la superfície de Mart perquè una futura missió les pugui retornar a la Terra per estudi més detallat
SHERLOC treballarà amb sis altres instruments a bord de la perseverança per donar-nos una comprensió més clara de Mart. Fins i tot està ajudant l’esforç de crear vestits espacials que es mantindran en l’ambient marsà quan els humans posem el peu al planeta vermell. Aquí teniu un cop d'ull.
Un model d’enginyeria de SHERLOC, un dels instruments de la plataforma Perseverance Mars de la NASA. Situat al final del braç robòtic del rover, SHERLOC ajudarà a determinar quines mostres cal agafar perquè puguin segellar-se en tubs metàl·lics i deixar-les a la superfície marciana per a la seva futura tornada a la Terra.
Crèdits: NASA / JPL-Caltech
El poder de Raman:
El nom complet de SHERLOC és un bon bocí: Scanning Habitable Environments amb Raman i Luminescence per a Orgànics i Productes Químics. "Raman" es refereix a l'espectroscòpia de Raman, una tècnica científica anomenada després del físic indi C.V. Raman, que va descobrir l'efecte de difusió de la llum als anys vint.
"Mentre viatjava amb vaixell, intentava descobrir per què el color del mar era blau", va dir Luther Beegle, de JPL, el principal investigador de SHERLOC. "Es va adonar que si brillava un feix de llum en una superfície, pot canviar la longitud d'ona de la llum dispersa en funció dels materials d'aquesta superfície."
Aquest efecte s’anomena escampament Raman. Els científics poden identificar diferents molècules a partir de la distintiva "empremta dactilar" visible a la seva llum emesa. Un làser ultraviolat que forma part de SHERLOC permetrà a l’equip classificar els orgànics i minerals presents en una roca i comprendre l’entorn en què es va formar la roca. L’aigua salada, per exemple, pot produir diferents minerals que l’aigua dolça. L’equip també buscarà pistes d’astrobiologia en forma de molècules orgàniques, que serveixen, entre d’altres coses, com a possibles biosignatures, demostrant la presència de la vida al passat antic de Mart.
"La vida és desordenada", va dir Beegle. "Si veiem que els orgànics s'uneixen en una part d'una roca, pot ser un signe que els microbis van prosperar en el passat".
Una lupa marciana:
Quan Beegle i el seu equip vegin una roca interessant, escanejaran una zona de mida d’aquest quart amb el làser de SHERLOC per tal d’escapar la composició mineral i si hi ha compostos orgànics. A continuació, WATSON (Sensor topogràfic d’angle gran per a operacions i eenginyeria) prendrà imatges de primer pla de la mostra. També pot treure imatges de la perseverança, de la mateixa manera que el rover Curiosity de la NASA utilitza la mateixa càmera, anomenada Mars Hand Lens Imager en aquest vehicle, per a la ciència i per prendre selfies.
Però combinat amb SHERLOC, WATSON pot fer encara més: L’equip pot mapar amb precisió les troballes de SHERLOC sobre les imatges de WATSON per ajudar a revelar com es formen i s’encavalquen diferents capes minerals. També poden combinar mapes minerals amb dades d’altres instruments –entre ells, PIXL (Instrumentari Planetari per a la Litoquímica de raigs X) al braç robòtic de Perseverança– per veure si una roca podria contenir signes de vida microbiana fossilitzada.
Meteorits i Espais espacials:
Qualsevol instrument de ciència exposat al medi marcià durant força temps està obligat a canviar, ja sigui a partir dels moviments de temperatura extrema o de la radiació del Sol i dels raigs còsmics. De vegades, els científics han de calibrar aquests instruments, que ho fan mitjançant la mesura de les seves lectures amb objectius de calibració, essencialment, objectes amb propietats conegudes seleccionades amb antelació per a efectes de verificació creuada. (Per exemple, un cèntim serveix com a objectiu de calibració a bord de la curiositat.) Ja que saben amb antelació quines han de ser les lectures quan un instrument funciona correctament, els científics poden ajustar-se en conseqüència.
Quant a la mida d’un telèfon intel·ligent, l’objectiu de calibració de SHERLOC inclou 10 objectes, entre ells una mostra d’un meteorit marcià que va viatjar a la Terra i que es va trobar al desert d’Oman el 1999. L’estudi de com canvia aquest fragment de meteorit al llarg de la missió ajudarà els científics. comprendre les interaccions químiques entre la superfície del planeta i la seva atmosfera. SuperCam, un altre instrument a bord de la perseverança, també té un tros de meteorit marcià a la meta de calibració.
Mentre que els científics tornen fragments de Mart de tornada a la superfície del Planeta Vermell per aprofundir els seus estudis, compten amb Perserverance per reunir desenes de mostres de roca i terra per a un futur retorn a la Terra. Les mostres que recopila el rover seran estudiades de manera exhaustiva, amb dades preses del paisatge en què es van formar, i inclouran diferents tipus de roca que els meteorits.
Al costat del meteorit marcià hi ha cinc mostres de teixit espacial i material de casc desenvolupat pel Johnson Space Center de la NASA. SHERLOC prendrà lectures d'aquests materials a mesura que canvien en el paisatge marsà amb el pas del temps, donant als dissenyadors de l'espai espacial una millor idea de com es degraden. Quan els primers astronautes trepitgen Mart, potser tindrien SHERLOC per agrair els vestits que els mantenen segurs.
Sobre la Missió:
Perseverança és un científic robòtic que pesa aproximadament 2.260 lliures (1.025 quilograms). La missió d’astrobiologia del rover cercarà signes de la vida microbiana passada. Caracteritzarà el clima i la geologia del planeta, recollirà mostres per a un retorn futur a la Terra i obrirà el camí cap a l'exploració humana del planeta vermell. No importa quin dia es llança Perseverance durant el 17 de juliol a l'agost. 11 període de llançament, arribarà al crater de Mart de Jezero el 18 de febrer de 2021.
La missió rover Mars 2020 Perseverance forma part d’un programa més gran que inclou missions a la Lluna com a manera de preparar-se per a l’exploració humana del Planeta Vermell. Encarregada de tornar els astronautes a la Lluna per al 2024, la NASA establirà una presència humana sostinguda a la Lluna i al voltant del 2028 a través dels plans d’exploració lunar de l’agència Artemis.
Last Updated: May 28, 2020
Editor: Tony Greicius.
Comments