La NASA detecta una serp còsmica.

Aquesta "serp còsmica" va sorprendre als astrònoms per estar en la nostra galàxia.

L'instrument Visir, de l'Very Large Telescope de l'ESO, va captar aquesta impressionant imatge d'un sistema estel·lar triple massiu acabat de descobrir. Anomenat Apep per una antiga deïtat egípcia, pot tractar-se de la primera detecció d'una font d'esclats de raigs gamma.

A aquesta serpentina còsmica arremolinada, captada per l'instrument Visir, instal·lat al VLT (Very Large Telescope) d'ESO, l'espera un futur explosiu, ja que es tracta d'un sistema d'estrelles Wolf-Rayet i una probable font d'un dels fenòmens més energètics de l'univers: un esclat de raigs gamma de llarga durada (GRB).

"Aquest és el primer sistema d'aquest tipus descobert en la nostra galàxia", explica Joseph Callingham.

Ell és de l'Institut de Radioastronomia dels Països Baixos (ASTRON), autor principal de l'estudi que ha donat a conèixer aquest sistema. "No esperàvem trobar aquest sistema en el nostre propi veïnat". El sistema, que comprèn un niu d'estrelles massives envoltat per un "remolí" de pols, es coneix oficialment com 2XMM J160050.7-514245, una referència de catàleg poc manejable, de manera que els astrònoms van decidir donar un altre sobrenom a aquest fascinant objecte : "Apep".

Joseph Callingham.

Les galàxies són enormes acumulacions d'estrelles, núvols de gas, pols interestel·lar, planetes i matèria fosca. Foto: Getty Images

Apep obté el seu sobrenom per la seva forma sinuosa, que recorden a una serp còsmica enrotllada al voltant de l'estrella central.

El seu nom és el d'una antiga deïtat egípcia, una serp gegantina que encarna el caos (la qual cosa encaixa en un sistema tan violent). Es creia que Ra, el Déu Sol, lluitava amb Apep cada nit; l'oració i adoració asseguraven la victòria de Ra i el retorn de el sol. NASA

Es creu que els GRB de llarga durada, els que duren més de dos segons, poden ser causats per explosions de supernova o per estrelles Wolf-Rayet de rotació ràpida.

Així mateix, tot i que a sobre només s'aprecien dos objectes semblants a estrelles, l'objecte de sota és, de fet, un estel binari Wolf-Rayet no resolta.

Aquesta binària és la responsable d'esculpir les serpentines en remolí que envolten a Apep, que es formen arran de la col·lisió dels vents estel·lars de les dues estrelles Wolf-Rayet.

NO ET PERDIS: Revelen imatges i vídeos amb detalls sense precedents de la superfície de el Sol

Betelgeuse, una de les estrelles més brillants de la Via làctia, podria explotar

La NASA captura l'últim alè d'un estel moribunda.

L'Observatori ESO Capta una Serp Còsmica.

L'instrument Visir, de l'Very Large Telescope de l'ESO, ha captat aquesta impressionant imatge d'un sistema estel·lar triple massiu acabat de descobrir. Anomenat Apep per una antiga deïtat egípcia, pot tractar-se de la primera detecció d'una font d'esclats de raigs gamma.

A aquesta serpentina arremolinada, captada per l'instrument Visir, instal·lat al VLT (Very Large Telescope) d'ESO, l'espera un futur explosiu, ja que es tracta d'un sistema d'estrelles Wolf-Rayet i una probable font d'un dels fenòmens més energètics de l'univers: un esclat de raigs gamma de llarga durada (GRB).

"Aquest és el primer sistema d'aquest tipus descobert en la nostra galàxia", explica Joseph Callingham, de l'Institut de Radioastronomia dels Països Baixos (ASTRON), autor principal de l'estudi que ha donat a conèixer aquest sistema. "No esperàvem trobar aquest sistema en el nostre propi veïnat".

El sistema, que comprèn un niu d'estrelles massives envoltat per un "remolí" de pols, es coneix oficialment com 2XMM J160050.7-514245, una referència de catàleg poc manejable, de manera que els astrònoms van decidir donar un altre sobrenom a aquest fascinant objecte : "Apep".

Apep obté el seu sobrenom per la seva forma sinuosa, que recorden una serp enrotllada al voltant de l'estrella central. El seu nom és el d'una antiga deïtat egípcia, una serp gegantina que encarna el caos (la qual cosa encaixa en un sistema tan violent). Es creia que Ra, el Déu Sol, lluitava amb Apep cada nit; l'oració i adoració asseguraven la victòria de Ra i el retorn de el sol.

Els GRB són unes de les explosions més poderoses de l'univers. Duren entre unes poques mil·lèsimes de segon i unes poques hores, i poden alliberar tanta energia com la que produirà el Sol durant tota la seva vida. Es creu que els GRB de llarga durada, els que duren més de 2 segons, poden ser causats per explosions de supernova o per estrelles Wolf-Rayet de rotació ràpida.

Cap al final de les seves vides, algunes de les estrelles més massives evolucionen a estrelles Wolf-Rayet. Aquesta fase és de curta durada, i les Wolf-Rayets sobreviuen en aquest estat durant tot just uns centenars de milers d'anys (un obrir i tancar d'ulls en termes cosmològics). En aquest moment, llancen enormes quantitats de material en forma d'un poderós vent estel·lar, expulsant matèria cap a l'exterior a milions de quilòmetres per hora; s'han mesurat els vents de estel·lars de Apep i viatgen a la sorprenent velocitat de 12 milions de quilòmetres per hora.

Aquests vents estel·lars han creat els elaborats plomalls que envolten a sistema estel·lar triple, que consisteix en un estel binari i una companya solitària unides per gravetat. Encara que en la imatge només s'aprecien dos objectes semblants a estrelles, l'objecte de sota és, de fet, un estel binari Wolf-Rayet no resolta. Aquesta binària és la responsable d'esculpir les serpentines en remolí que envolten a Apep, que es formen arran de la col·lisió dels vents estel·lars de les dues estrelles Wolf-Rayet.

En comparació amb l'extraordinària velocitat dels vents de Apep, el mateix remolí de pols que les envolta gira a un ritme "pausat", serpentejant a menys de 2 milions de quilòmetres per hora. Es creu que la salvatge discrepància entre la velocitat dels vents estel·lars ràpids de Apep i el tranquil remolí de pols és la conseqüència de l'acció d'una de les estrelles de sistema binari, que llançaria tant un vent ràpid com un lent en diferents direccions.

Això implicaria que l'estrella es troba en rotació gairebé crítica, és a dir, gira tan ràpidament que gairebé s'està autodestruint. Es creu que un estel Wolf-Rayet amb una rotació tan ràpida pot produir un GRB de llarga durada quan el seu nucli col·lapsa a la fi de la seva vida.